Copyright © 2024
En algun moment va haver una polèmica al voltant de si érem una societat bàsicament agrària o industrial. Ara ningú qüestiona el fet de la nostra revolució industrial, així com del pes d’aquest sector a la nostra societat. Doncs bé, la present realitat esta canviant, i, aleshores, l´ industrialització dels segles XIX i XX és una part de la nostra història, puix l’explicació de moltes coses, te prou a veure amb aquella industrialització valenciana.
Una part considerable d’eixa memòria històrica industrial, està formada per restes, en moltes ocasions abandonades i en clar perill de destrucció. Des d’instàncies investigadores, o d´ altra gent, es ve insistint en l´ urgència d’aturar la pèrdua que implica la desaparició del nostre patrimoni industrial; a títol d’exemple s´ ens mostra el que a altres llocs estan fent, així, els museus industrials, les antigues fabriques convertides en lloc d’investigació i d’esplai, son exemples que podem veure arreu d’Europa. El cas de la Fabrica Giner a prop de Morella, o el cas de “Payá” a Ibi serien casos significatius.
Hi ha molta feina per fer, les institucions poc fan, l’iniciativa privada, com serien les organitzacions patronals, tampoc s´ interessa. Hi ha, però, prou elements valuosos a tindre en compte, l’arquitectura en ocasions, cas de naus com les de Ribes a l´ estació de València, a les quals existeix un projecte de museu del transport, també cal pensar en maquinaria o processos fabrils, tallers, centrals elèctriques, molins, i un llarg nombre de eines i útils en desús.
L´ utilitat dels museus industrials, és més que manifesta, ja que poden ser una eina educativa, l´ aproximació a la història social, o de la tecnologia, entre altres. Per altra banda, per a pobles i comarques molt concretes, son elements molt identitàris, cas per exemple del Alcoià, la Vall d’Albaida, o Camp de Morvedre. Tanmaeix, com atracció turística poden contribuir a donar més vida a pobles i ciutats, tal i com s´ ha fet a Dènia amb el Museu del Joguet.
Quan escric aquest paper ha estat noticia l’enderrocament imminent de les naus de l’antiga Macosa a València, una nova mostra clara d’insensibilitat institucional i ciutadana envers el nostre patrimoni. Al meu parer conservar una part de les seues naus, dedicant-la a mostrar la tradició metal·lúrgica al cap i casal haguera estat al meu parer un encert. S’ ha optat, dissortadament, per crear més sol, per l’aprofitament màxim i excloent urbanístic, quan una i altra cosa, podien resultar compatibles, puix els mateixos pro- motors immobiliaris podríem col·laborar.
Tenim, doncs, un ric i variat patrimoni industrial, la seua conservació, fins i tot, en alguns casos poc costosa, puix disposem de naus i fabriques tancades, es més que possible. Ja que es disposaria encara de gran part de maquinaria. Sols seria una qüestió de visió de futur i, tanmateix, de present.
VICENT ÀLVAREZ, membre del CVC.
29 septembre 2008